Cronologia dels Països Catalans i del món

Un tribunal de la Xina condemna el científic He Jiankui a tres anys de presó per modificar nadons genèticament. He Jiankui va anunciar el 2018 haver aconseguit nadons fills de persones que tenien la sida resistents al virus manipulant el genoma dels embrions amb una tècnica d’edició genètica. L’experiment va ser criticat en el seu moment per una gran part de la comunitat científica xinesa i internacional, tant des del punt de vista de l’eficàcia real com de les implicacions ètiques. Segons la sentència, ni He Jiankui ni els seus col·laboradors estaven qualificats, i van violar deliberadament les regulacions i els principis ètics.

El CD Espanyol anuncia oficialment el fitxatge de l’ex jugador del FC Barcelona Abelardo Fernández com a nou entrenador del primer equip. Abelardo substitueix Pablo Machín, destituït el 23 de desembre pels mals resultats. El 29 del mateix mes Josep Maria Duran es fa càrrec de la direcció general del club en substitució de Roger Guasch.

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

Un equip d’arqueòlegs anuncia la descoberta d’un gran palau maia al jaciment de Kulubá (Iucatán). El palau, que té uns 1.000 anys d’antiguitat, fa uns 55 m de llarg per 6 d’altura i 15 d’amplada.

La Generalitat de Catalunya lliura les medalles d’or de la institució a la geògrafa Anna Cabré i a l’escriptor Josep Vallverdú.

Un informe fet públic per l’Església catòlica detalla els abusos sistemàtics a menors comesos per l’orde dels Legionaris de Crist. Des de la seva fundació (1941), almenys 175 menors van ser objecte d’abusos sexuals comesos per 33 dels seus membres, dels quals destacà el fundador Macial Maciel, que va estar implicat en uns seixanta casos. L’any 2006, el papa Benet XVI va retirar a Maciel els càrrecs i el va sancionar per aquest motiu.

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020.

L’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, un defensor de la literatura en llengües autòctones africanes, rep el 31è Premi Internacional Catalunya.

Casa Tarradellas i Nestlé tanquen un acord pel qual l’empresa d’alimentació catalana adquireix el 60% del grup càrnic Herta, pertanyent a Nestlé, que conserva el 40% restant. L’operació preveu la creació d’una empresa conjunta exclusivament per a Herta, que inclou la xarcuteria en sis països europeus i les masses de pastís i pizza a França i Bèlgica.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig. La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral, decisió que va justificar perquè considera que aquest òrgan no és ni competent ni superior al càrrec que ell exerceix.

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova que el president Donald Trump sigui jutjat pel Senat (impeachment) i, en cas de perdre el judici, que sigui destituït del càrrec. El Partit Demòcrata, que ha impulsat el processament, acusa Trump d’abús del càrrec (per 230 vots contra 197) i d’obstrucció de la justícia (229 contra 198). Trump és el tercer president dels Estats Units a ser sotmès a impeachment.

Entra en vigor l’abolició del secret pontifici, que va ser aprovada el febrer de 2019 en la cimera sobre abús de menors, violència sexual i pornografia infantil, presidida pel papa Francesc. El secret pontifici garantia confidencialitat en casos d’informació considerada sensible per a l’Església catòlica. A banda, la nova normativa també rebaixa l’edat dels menors objecte de pornografia infantil, que passen dels 14 als 18 anys.

L'Audiència Provincial d'Àlaba dicta penes de presó contra tres dirigents del PNB per malversació, suborn i tràfic d'influències. El principal condemnat (13 anys) és Alfredo de Miguel, exnúmero dos del Partit Nacionalista Basc a Àlaba, de la diputació foral de la qual era administrador local. En conèixer-se la sentència, el lehendakari Iñigo Urkullu demana públicament perdó.

El govern espanyol en funcions prohibeix a la Junta de Andalucía finançar-se perquè ha incomplert els objectius d'estabilitat, deute públic i despesa en l'exercici del 2018 quan governava el PSOE, ara a l’oposició al Parlament andalús.

Dos dies més tard del calendari previst (2 al 13 de desembre) acaba la cimera del canvi climàtic COP25. Prevista inicialment a Santiago de Xile, se celebra finalment a Madrid a causa de les protestes i manifestacions al país Llatinoamericà. La cimera, que un cop més projecta l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg als mitjans de comunicació, acaba amb un document de consens amb poques concrecions qualificat àmpliament de mera declaració d’intencions.

Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia. Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes. El premi Sant Jordi és per a David Nel·lo per la novel·la Les amistats traïdes. El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund, el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit, el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novel·la Estimat monstre i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Toni Mata per Nascuts per ser breus. Hores abans, el mateix dia es concedeixen a Andorra els premis internacionals Catalunya que atorga la Fundació Ramon Llull. Els guardonats són el catalanòfil japonès Ko Tazawa, el folklorista nord-americà Michael Mason i la traductora marroquina Annie Bats.

Boris Johnson i els Conservadors són els grans vencedors de les eleccions generals anticipades. Amb 365 escons (sobre un total de 650), recuperen la majoria absoluta amb el millor resultat des del 1987. Els laboristes encapçalats per Jeremy Corbyn s’enfonsen a 203, mentre que el Partit Nacional Escocès (48) recupera posicions i el Democratic Unionist Party (8) retrocedeix lleugerament.

El Parlament de l’Índia aprova l’esmena a la Llei de ciutadania que facilita l’adquisició de la ciutadania als immigrants il·legals procedents del Pakistan, Bangladesh i l’Afganistan llevat dels de religió musulmana. L’aprovació desencadena durant les dues setmanes següents una allau de protestes, manifestacions i brots de violència reprimits amb gran duresa, enfrontaments en els quals moren una vintena de manifestants i que comporten el desplegament de l’exèrcit als estats d’Assam i Tripura. La comunitat musulmana, que protagonitza les protestes, sostenen que la llei els discrimina.

El jutge de Barbastre ordena lliurar 111 obres d'art de la Franja del Museu de Lleida a la diòcesi de Barbastre-Montsó, procedents de parròquies que fins al 1995 formaven part d'aquesta diòcesi. La sentència, que es pot recórrer, desestima els certificats de compravenda de les obres així com qualsevol mena d'indemnització per la conservació i restauració de les obres durant més d’un segle.

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya. Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals. El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans. A l’exterior de l’edifici de l’Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes. Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022. Als Jocs de Rio (2016) Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment. La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).

Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas. No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial. La guerra va esclatar el 2014 i es va convertir en un conflicte de baixa intensitat. El nombre de víctimes s’estima en uns 13.000.

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat.

Comença una onada de manifestacions i vagues contra la reforma de les pensions del govern Macron, que té com a objectiu substituir els 42 règims especials de jubilació existents per un únic sistema universal, que en la majoria de casos comportaria retardar-ne l’edat. El primer dia unes 800.000 persones surten al carrer a les principals ciutats (uns 65.000 a París). Els sectors més afectats són els ferrocarrils i el transport aeri. La incidència també és elevada a les escoles i als hospitals. El 12 de desembre, vuitè dia de mobilitzacions, el govern presenta el projecte de llei amb alguns retocs.

La direcció de l’equip d’arqueòlegs que excava l’antic poblat ibèric de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) confirma la importància del jaciment, descobert el 1998 però no estudiat fins el 2019. L'extensió d’unes 4,5 hectàrees, els murs de defensa i les grans cases de fins a 4 habitacions porten els arqueòlegs a considerar el poblat com el lloc de residència dels cabdills dels cossetans orientals.

Els presidents de la Xina Xi Jinping i de Rússia Vladímir Putin inauguren un gasoducte que subministra gas natural procedent de Sibèria a la Xina. Quan estigui completada i plenament operativa (2024), aquesta infraestructura tindrà una longitud total de 8.100 km en el seu recorregut des dels jaciments de gas de Čajanda, a la República Federal de Sakha (NE de Sibèria) fins a Xangai, i transportarà 38 mil milions de m³ de gas anuals. El gasoducte, gestionat per la companyia russa estatal Gazprom i que rep el nom de Força de Sibèria, és una de les infraestructures energètiques més grans del món. És considerada clau per a la Xina per fer la transició del carbó al gas, i també, com a proveïdor, per a Rússia, conjuntament amb dues línies més en construcció, el Nord Stream 2 i el Turkstream.

L’Ajuntament de Barcelona concedeix la Medalla d’or a títol pòstum al lingüista Pompeu Fabra, autor de les Normes ortogràfiques, la Gramàtica catalana i del Diccionari de la llengua. La distinció li havia estat concedida el febrer de 1938 però Pompeu Fabra no havia pogut recollir-la per trobar-se camí de l’exili. Recull la distinció un dels seus nets.

El Parlament de l’Iraq aprova la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi. Mahdi va presentar el dia abans, després de les crítiques generalitzades per la resposta repressiva del govern a les protestes contra la corrupció i l’atur que van esclatar a principis d’octubre. S’estima en uns 400 els manifestants morts en els enfrontaments amb la policia. La cambra encarrega al govern de Mahdi exercir en funcions fins a la designació d’un nou executiu.

600 mossos d’esquadra participen en una de les més grans operacions contra el tràfic de drogues i armes a l’àrea metropolitana de Barcelona. La meitat dels efectius es concentren a Badalona, especialment al barri de Sant Roc, i la resta a Barcelona, Alella, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. L’objectiu és desarticular una banda que, a més del tràfic, es dedica a blanquejar-ne els diners obtinguts. Es practiquen una quarantena de detencions.

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament. Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del col·lectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO.

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta. La victòria de Lacalle, per un marge molt estret (48,7% contra 47,5%), retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez.

L’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les Nacions Unides declara el "Regadiu històric de l’Horta de València" com a sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM). La FAO remarca que l’horta valenciana constitueix un vincle entre el rural i l’urbà, en el sistema productiu del qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera. La candidatura va ser presentada al setembre de 2018, per l’Ajuntament i la Universitat de València i altres institucions.

Se celebra a tot el món el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Instituït el 1981, ha adquirit gran rellevància per la creixent visibilització d’aquest tipus de violència els darrers anys. França és el país on la mobilització és més activa, ja des del dia abans, i és una mostra de la gran preocupació que hi ha en l’opinió pública d’aquest país. A Catalunya, 10.000 persones es manifesten a Barcelona i a Lleida es col·loquen 1.062 cadires buides a la plaça Major, el nombre de dones i els seus fills assassinats a l’Estat per aquesta causa des del 2003. L’Ajuntament de Madrid, que té el suport del partit d’extrema dreta Vox, no fa cap declaració institucional.

Els habitants de la regió de Sidama, a Etiòpia, aproven per més del 98% constituir-se en nou estat federal. Actualment Sidama és una regió administrativa dins de l’estat dels Pobles, Nacions i Nacionalitats del Sud. L’ètnia dels sidama és la cinquena més nombrosa a Etiòpia, i reivindica de fa temps constituir a la regió una divisió amb el nivell dels estats federats. El referèndum es va celebrar el dia 20 i va votar gairebé la totalitat del cens.

El president colombià Iván Duque decreta l’estat de queda a la capital, Bogotà, i altres ciutats. Justifica la mesura a causa dels disturbis que s’han produït durant les protestes antigovermanentals contra possibles retallades de pensions i del salari mínim, així com contra els acords de pau amb les FARC. Prop de 250.000 persones participen en les mobilitzacions davant les quals el president promet un diàleg nacional.

El fill de la reina Elisabet II Andreu d’Anglaterra anuncia que es retira temporalment de la vida pública. El príncep Andreu pren la decisió després d’una entrevista de la BBC on se li preguntava per la relació amb Jeffrey Epstein, el magnat condemnat per organitzar una xarxa d’abusos a menors i mort a la presó a l’agost.

La policia espanyola intervé a la costa de la platja d'Hio del municipi de Cangas de Morrazo (Vigo) un submarí provinent de Llatinoamèrica que transporta 3.000 quilos de cocaïna. És la partida més gran d’aquesta droga intervinguda a les costes de Galícia des del 2007.

Els estats de Victòria i del Sud d’Austràlia declaren l’alerta “catastròfica” pels incendis que des de setmanes abans cremen amb efectes devastadors. Els governs d’aquests territoris evacuen milers de persones i tallen l’electricitat a desenes de milers de cases i empreses per evitar que el foc s’estengui encara més. Al desembre se superen dues vegades els rècords absoluts de temperatures, cosa que origina un debat públic sobre la influència del canvi climàtic en aquests incendis, i també si la política mediambiental del govern és la més apropiada per prevenir-los.

Amnistia Internacional es pronuncia sobre la sentència als processats per l’1 d’octubre. AI considera que la sentència criminalitza protestes legítimes i que l’Estat espanyol ha de revisar "substancialment" el tipus penal de la sedició, posar en llibertat "de forma immediata" Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i "anul·lar" la seva condemna, i instar el Ministeri Fiscal que "defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Per la seva banda, Amnistia Internacional Espanya qualifica el judici de “just”, i la sentència d’”injusta”.

El secretari d’Estat nord-americà Mike Pompeo afirma en unes declaracions que “l’establiment d’assentaments israelians no és, en si mateix, contrari al dret internacional”. Amb aquestes afirmacions, condemnades per l’Autoritat Nacional Palestina i lloades pel govern israelià, trenquen amb la posició defensada pels Estats Units que, des del 1978, qualificava els assentaments israelians als territoris ocupats d’”il·legítims” (per bé que no utlitzava la paraula “il·legals”, com sí que ho fan les Nacions Unides).

El cap de setmana del 16 i el 17 de novembre, les jugadores de futbol de la Lliga espanyola duen a terme la seva primera vaga en protesta pel bloqueig de les negociacions del primer conveni col·lectiu del futbol femení. L’endemà sindicats i clubs arriben a un acord i es desconvoca la vaga.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

L’organització de juristes International Trial Watch (ITW) presenta a Madrid el seu informe sobre el judici de l’1 d’octubre, elaborat a partir dels 64 observadors que el van presenciar. En les conclusions finals, l’informe considera que la sentència comporta una "violació massiva" de drets i principis jurídics, tant de drets civils i polítics fonamentals dels acusats reconeguts a la Constitució, com de principis jurídics bàsics. La qualifiquen de "clarament ideològica" i que introdueix una forma inexistent d'"alçament consecutiu", en referència al 20 S  i l'1 O. A banda, critica la condemna per sedició per "inconstitucional".

L’editorial Alpha, del grup Som, publica una nova versió en català de la Ilíada a càrrec de Pau Sabaté, la primera traduïda en vers en quaranta anys. La presentació inaugura la col·lecció Bernat Metge Universal, que s’emmarca en el projecte La Casa dels Clàssics, impulsada pel seu director Raül Garrigasait.

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

Amb el lema Spain, sit and talk, l’organització Tsunami Democràtic promou un tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús en sentit sud. El moviment instal·la un escenari enmig de l'autopista per fer-hi actuacions. El tall provoca cues de 20 km i de 14 km al Voló. La policia habilita desviaments del trànsit. Durant els tres dies següents hi ha talls a les principals vies de comunicació, especialment als accessos a Barcelona, que protagonitzen els CDR. Al matí del dia 12, els Mossos d’Esquadra i la Gendarmeria francesa desallotgen per la força els manifestants a la frontera. El tall es trasllada aleshores a l'AP-7 de Girona, on continua fins l’endemà del dia 13, en què Tsunami el desconvoca.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre.

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín (9 d’octubre de 1989). En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta. Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats (1938). A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra.

El grup Planeta comunica la finalització de les activitats del Cercle de Lectors. Aquesta iniciativa per a la promoció de la lectura la va impulsar el 1967 l’editorial alemanya Bertelsmann i Planeta la va continuar quan va adquirir-ne la divisió espanyola (2010-2014).

El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud (CTS) signen un acord per posar fi a les hostilitats. En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran. Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden. L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord.

42 anys després del llançament (1977), comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestel·lar. La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera (zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar) el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18.000 milions de quilòmetres. Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar.

Del 31 d’octubre al 3 de novembre se celebra a la Fira de Montjuïc de Barcelona la 25a edició del Manga Barcelona, fins al 2018 anomenat Saló del Manga. Entre altres, aquest any el saló presenta una exposició commemorativa dels 25 anys, que coincideix amb una mostra al MNAC de l’obra d'Osamu Tezuka, un dels mestres del gènere.

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump. Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada. En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”.

Es reuneix a Barcelona l'Assemblea de Càrrecs Electes, creada el 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència per suplir una eventual suspensió de la Generalitat i el Parlament per part de l’Estat. Les intervencions dels assistents (majoritàriament de JXCat, ERC i la CUP) es comprometen a donar suport a les negociacions de l’independentisme amb l’Estat espanyol i denunciar la repressió. La reunió, però, està marcada per les diferències sobre l’actuació dels Mossos i les crides d’un sector a la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch.

La Cambra dels Comuns del Parlament britànic aprova per 483 contra 20 vots la convocatòria d’eleccions per al 12 de desembre proposada pel primer ministre Boris Johnson. L’avançament té com a objectiu aclarir posicions sobre el Brexit.

La UEFA sanciona la selecció búlgara a jugar dos partits del Campionat d’Europa a porta tancada i amb una multa de 75.000 euros. Els incidents van tenir lloc el 14 d’octubre a l’estadi Levski de Sofia quan els jugadors negres de la selecció anglesa van ser objecte d’insults per part del públic. L'endemà el president de la Federació Búlgara de futbol va dimitir el càrrec.

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya: stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona. Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme: el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls. La Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 80.000 persones i l’organització en 400.000.

Convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i més de 500 entitats, milers de persones es manifesten sota el lema “llibertat” al llarg del carrer Marina en protesta per la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. La guàrdia urbana estima l’assistència en unes 350.000 manifestants, xifra que, aquest cop, és especialment contestada pels convocants, que la qualifiquen d’esbiaixada per baixa. Al vespre, milers de persones tornen a manifestar-se davant de la comissaria de la Policía Nacional, on hi ha una quarantena de ferits en els enfrontaments entre manifestants i mossos d’esquadra.

Entra en vigor la prohibició d’accés als turistes al massís Uluru, aprovada pel govern l’any 2017. Situat al Territori del Nord, enmig d’una plana desèrtica, és famós pel vermell de la roca del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular. Els aborígens australians el consideren una muntanya sagrada i durant anys van reclamar que se’n prohibís l’accés.

El sínode de la regió Panamazònica celebrat a Roma aprova per 128 vots contra 41 que homes casats puguin exercir el sacerdoci. Es tracta d’una mesura limitada a la regió, on hi ha una gran escassetat de capellans, però que trencaria amb l’estricta observança del celibat en l’Església catòlica en cas de ser aprovada pel papa Francesc.

Les restes del dictador Francisco Franco són traslladades del Valle de los Caídos, on va ser enterrat, al cementiri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo. En la cerimònia el fèretre és transportat pels seus nets i hi assisteixen, a més dels familiars, la ministra de Justícia Dolores Delgado. El partit d’extrema dreta Vox és el que expressa una oposició més frontal al canvi, mentre que el PP i Cs critiquen el PSOE per considerar el trasllat innecessari i una operació electoralista.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La principal novetat és que en l’elecció del president i dels membres del Consell s’elimina la majoria absoluta en segona volta i han de ser dos terços de la Cambra els que l’aprovin. L'elecció dels directors de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio es farà a través d'un concurs de selecció públic, regulat pel Consell de Govern de la Corporació, entre altres aspectes nous.

La Comissió Europea retorna al govern espanyol en funcions l’esborrany de pressupostos, que són una segona pròrroga dels de l’anterior govern del PP. La Comissió expressa preocupació perquè la inestabilitat que viu l’Estat espanyol repercuteix en l’incompliment dels objectius de dèficit i de despesa.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Federal de Suïssa, el Parlament de la Confederació Helvètica. Els resultats revaliden el primer lloc del Partit Popular, al qual segueixen socialdemòcrates i liberals, però tots tres perden diputats. En canvi, els dos partits ecologistes en guanyen.

L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre.

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, anuncien un acord de sortida de la Gran Bretanya que té en compte la salvaguarda de la frontera d’Irlanda amb Irlanda del Nord. El Consell Europeu aprova per unanimitat l’acord i el dia 22 ho fa la Cambra dels Comuns. És el primer cop des que van començar les negociacions del Brexit que totes dues parts arriben a un acord. Tot i això, Johnson no aconsegueix que la Cambra dels Comuns accepti el calendari que proposa. Finalment, el 28 d'octubre la Unió Europea accedeix a posposar la data límit al 31 de gener de 2020.

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el col·lapsen. Més d’un centenar de vols han de ser cancel·lats. Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació. També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants. Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional (prohibides pel Parlament de Catalunya). Al llarg d’una setmana se succeeixen les mobilitzacions convocades sobretot pels CDR i el Tsunami Democràtic, els talls de vies públiques i, en determinades hores i entorns, els enfrontaments amb la policia.

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Viorica Dăncilă. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del parlament el 4 de novembre.

La Junta Electoral Provincial admet part d’un recurs de Ciutadans i prohibeix a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio les expressions "presos polítics", "exili" o "Consell de la República". Desestima, però, prohibir "referèndum de l'1 d'octubre" o "repressió policial". També obliga a afegir “autoanomenat” o “autoproclamat” quan s’esmenti el Consell per la República.

En l’aniversari dels 20 anys de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, es recuperen els vitralls wagnerians i la façana original, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres (1874). Els vitralls, obra d’Oleguer Junyent, van ser amagats als anys vint junt amb la façana, únic element que va restar intacte després de l’incendi del 1994.

El motociclista Marc Márquez guanya el Gran Premi de Tailàndia i es proclama campió del món de motociclisme per vuitè cop i per sisè cop de MotoGP. En aquesta categoria només el superen Giacomo Agostini (8) i i Valentino Rossi (7).

En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” (més d’un centenar de morts), sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial. Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern. Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24. A finals de mes, el nombre de morts supera els 200.

Un equip de la Universitat de Grenoble i el Centre de Recerca Biomèdica Clinatec aconsegueixen que un home paralitzat per un accident mogui les quatre extremitats i es desplaci. El pacient és proveït d’unes pròtesis als braços i a les cames que formen una mena d’exoesquelet connectades per elèctrodes a la superfície del cervell que el pacient activa donant l’ordre de moure’s al membre. Es tracta d’una prova encara en fase molt experimental que en el futur podria millorar la vida de les persones afectades per diverses formes de paràlisi.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

Plácido Domingo dimiteix com a director de l’Òpera de Los Angeles (Califòrnia), on havia estat nomenat l’any 2003. El cantant espanyol pren la decisió després d’un gran nombre d’acusacions per assetjament sexual.

Ucraïna, Rússia i els líders dels insurgents prorrussos acorden la desmilitarització gradual del front del Donbass, on des del 2014 té lloc una guerra civil. A canvi, el govern ucraïnès es compromet a dotar la regió d’un règim especial, un dels principals compromisos del nou president Volodímir Zelenski durant la campanya electoral. La primera fase comença el 29 d’octubre i, quan finalitzi, és previst que ambdues parts comencin negociacions amb la mediació d’Alemanya i França.

La policia nigeriana allibera 19 noies d’entre 15 i 28 anys embarassades que havien estat segrestades i violades amb el propòsit de vendre’n els fills, quatre dels quals són també alliberats. Es detenen també dues dones que actuaven com a llevadores, però els principals responsables de l’organització aconsegueixen escapar. El 2018 la policia va rescatar uns 160 infants que també havien de ser venuts.

Àustria celebra eleccions generals anticipades. Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria (71 escons) lluny, però, de la majoria absoluta (92). A continuació se situen socialistes (40), la ultradreta (31), els Verds (26) i els liberals (15). Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern.

A Jakarta i altres ciutats d’Indonèsia tenen lloc durant setmanes manifestacions de milers de persones. Protagonitzades sobretot per estudiants i majoritàriament pacífiques, les mobilitzacions expressen el malestar per diverses mesures del govern. Un dels motius és el projecte de reforma del codi penal (no modificat des de l’època colonial) que, segons els manifestants, afavoreix la corrupció i criminalitza l’avortament, la infidelitat conjugal o la blasfèmia.

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

El president xinès Xi Jinping inaugura l’aeroport de Daxing, a 45 kms al sud de Pequín. L’aeroport, que recorda pel disseny una estrella de mar, és un projecte de l’arquitecta iraniana Zaha Hadid i té capacitat per a un trànsit de 100 milions de viatgers i uns 620.000 vols a l’any. L’antic Aeroport Internacional de Pequín Capital continuarà en servei.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

500 guàrdies civils participen en l’anomenada Operació Judes, ordenada per l’Audiència Nacional contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Els agents detenen un total de nou persones, quatre a Sabadell i una a Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles, respectivament. En un dels escorcolls a un domicili d’un dels detinguts, els agents diuen haver-hi trobat substàncies i materials que es podrien utilitzar per a fabricar explosius. La fiscalia acusa els detinguts dels delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Des del primer moment, els advocats dels detinguts denuncien irregularitats en l’operació. El dia 26 el jutge envia a presó sense fiança set dels nou detinguts.

Els Estats Units intensifiquen la col·laboració militar amb l’Aràbia Saudita amb l’enviament de tropes i equipament defensiu amb l’objectiu de reforçar la seguretat de les instal·lacions petrolieres, dues de les quals van ser destruïdes amb drons per la milícia iemenita houthi. L’Iran, enfrontat a l’Aràbia Saudita i que dona suport a la guerrilla, critica durament el desplegament.

Comença una setmana de mobilitzacions (20-27 de setembre) arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental. Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents. A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions. El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, té lloc una Cimera dels Joves pel Clima, que també acull l’ONU.

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

Hiroto Saikawa, executiu en cap de la multinacional japonesa d’automòbils, dimiteix el càrrec, acusat d’haver rebut sobresous milionaris. És la dimissió de més alt nivell en el sector després de la dimissió l’any anterior del conseller en cap Carlos Ghosn.

El Consell General d’Aran confirma la mort d’una euga pel tercer atac de l’os mascle anomenat Cachou. Els dos primers, que també han resultat en la mort del bestiar, van tenir lloc entre el 4 i el 10 de setembre. Aquests atacs continuats posen en entredit la reintroducció de l’os al Pirineu català.

El BOE (Boletín Oficial del Estado) anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948. La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica.

L’Hospital de Bellvitge inaugura un bloc quirúrgic amb tecnologia d'última generació. A tres de les 24 sales d'operació per a intervencions d'alta complexitat s'hi poden fer simultàniament les proves d'imatge i també les operacions. Són les úniques sales a tot l'Estat amb aquesta tecnologia.

El president francès Emmanuel Macron visita el Principat d’Andorra, on és rebut pel govern andorrà que encapçala el síndic Xavier Espot. La visita de Macron com a copríncep del Principat, dignitat que comparteix amb el bisbe de la Seu d’Urgell, la fa per tradició un cop durant el seu mandat. Macron visita les set parròquies i en el seu discurs encoratja la integració progressiva del Principat a la UE.

La multinacional de comerç electrònic Amazon ven al fons d’inversió Korea Investment Corporation tres centres logístics a Europa. Un d'aquests (els altres dos són a París i Londres) és el del Prat de Llobregat, adquirit el 2016 a la Generalitat de Catalunya. Amazon seguirà en règim de lloguer en aquests terrenys. L’operació, d’uns 400 milions d’euros, té per objecte generar capital per a inversions de l’activitat de l’empresa.

Se celebra a Brussel·les una cimera mundial sobre vacunació organitzada per la Comissió Europea i amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut. Presidida pels president de la CE Jean Claude Juncker i de l’OMS Tedros Adhanom Ghebreyesus, la cimera té com a objectiu donar visibilitat i suport a la vacunació, que s’ha mostrat com la mesura terapèutica més recent per a la prevenció i erradicació d’epidèmies. La cimera també té per objectiu combatre el creixent nombre de persones que, seguint informacions errònies, es neguen a vacunar-se o a vacunar els seus fills.

Se celebra el Dia Nacional de Catalunya amb una de les manifestacions menys nombroses des de l’arrencada de l’anomenat procés independentista (2010). Sota el lema “objetiu independència”, unes 600.000 persones participen en la concentració que té com a centre la plaça d’Espanya de Barcelona. Les entitats convocants, ANC i Òmnium Cultural, hi reclamen unitat als partits independentistes. La manifestació aquest any també ve marcada per la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participa en els actes institucionals (on no són presents els partits unionistes), però no a la manifestació.

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) prohibeix a una empleada treballar a l’aeroport de Palma durant un mes, després que hagués interposat una denúncia per discriminació lingüística contra un guàrdia civil, a qui es va dirigir en català. La Guàrdia Civil i el delegat del govern a Balears ho neguen i acusen l’empleada de saltar-se un control de seguretat. El 16 d’octubre un company de feina agredeix l'empleada en relació amb aquest cas.

El president Donald Trump anuncia la dimissió de l’assessor nacional de seguretat John Bolton. Bolton, de la línia més dura de l’entorn del president, era partidari de la confrontació sense matisos (incloent-hi la intervenció militar) amb estats com l’Afganistan, l’Iran o Corea del Nord, excloent-hi qualsevol negociació. El 18 de setembre Robert O’Brien substitueix Bolton en el càrrec.

En ocasió del centenari del Bauhaus s’inaugura el Bauhaus Museum a Dessau, que després de l’Arxiu Bauhaus de Berlín reuneix la col·lecció més gran d’objectes i documents de l’escola de disseny fundada per Walter Gropius i clausurada pels nazis el 1933. L’edifici, de 3.500 m² de superfície útil, és un projecte de l’estudi Addenda de Barcelona. L’acte és presidit per la cancellera Angela Merkel.

35 presoners russos i 35 d’ucraïnesos són alliberats com a resultat d’un acord entre Rússia i Ucraïna. L’impulsor de la iniciativa va ser el nou president ucraïnès Volodímir Zelenski, que s’ha compromès a posar fi al conflicte armat que tots dos països mantenen des del 2014. Els presoners són, de la part russa, els 24 mariners capturats per un vaixell de la marina russa a la mar d’Azov el novembre de 2018 i el cineasta Oleg Sentsov, acusat de conspiració terrorista. Per la part ucraïnesa sobresurt el cap de seguretat ucraïnès Volodímir Tsemakh, sospitós de participar en l’atac que va abatre l’avió de Malaysia Airlines MH17 a l’est d’Ucraïna (2014).

L’ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) rep un dels premis Sustainable Cities and Human Settlements Awards, que convoca el Global Forum on Human Settlements (GFHS), vinculat a l'ONU. Amb el premi es reconeix el model de desenvolupament sostenible i resilient, i la integració de l'ecoturisme en la planificació.

Entra en vigor a Itàlia un nou govern de coalició format pel Moviment 5 estrelles i el Partito Democratico, que substitueix la Lega Nord. Després de ser aquest partit el més votat d’Itàlia en les eleccions del maig al Parlament Europeu, el seu líder Matteo Salvini anuncià una moció de censura contra el primer ministre Giuseppe Conte, el qual dimití i anuncià eleccions anticipades. Tanmateix, finalment accepta presidir un nou govern amb l’M5S en coalició amb el Partito Democratico, deixant a l’oposició la Lega.

Un jutjat de Barcelona cita a declarar com a investigats tots els caps policials que van ordenar càrregues contra els votants durant el referèndum de l’1 d’octubre. Fins ara només s’havien citat 4 dels 8 caps, i per actuacions concretes en alguns centres de votació.

Un jutjat de Madrid absol el Partit Popular en el cas de la destrucció dels ordinadors amb suposada informació sobre comptabilitat paral·lela del partit. El cas té l’origen en la informació que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va proporcionar al jutge Pablo Ruz l’any 2013, segons el qual els ordinadors contenien informació sobre l’anomenada “caixa B”. Tanmateix, la informació havia estat esborrada. Entre moltes altres incidències del cas, l’Audiència Nacional va arxivar-lo. En tornar-lo a obrir, el sumari havia desaparegut. Acabat el judici, que va començar el juny de 2019, el jutge considera que no hi ha proves que demostrin que la destrucció havia estat intencionada.

Per 328 vots contra 301 la Cambra dels Comuns britànica aprova que es pugui vetar un Brexit sense acord. En resposta, l’endemà el primer ministre Boris Johnson proposa avançar les eleccions al 15 d’octubre però la votació queda lluny dels dos terços requerits (298 dels 434 necessaris).

En un acte solemne celebrat a la ciutat polonesa de Wieluń, el president alemany Frank-Walter Steinmeier demana, en presència del seu homòleg polonès Andrzej Duda, perdó a Polònia per haver començat la Segona Guerra Mundial fa 80 anys. L’1 de setembre de 1939 Wieluń va ser la primera ciutat a ser bombardejada pel Tercer Reich en el que es considera l’inici del conflicte.

52 diputats de l’Assemblea Nacional de França signen una carta publicada a Le Journal du Dimanche, en la qual expressen la seva preocupació i reprovació per l’actuació de l’Estat espanyol contra l’independentisme català perquè, segons diuen, amenaça les llibertats fonamentals. Aquesta carta s’afegeix al manifest que 41 senadors francesos van fer públic el mes de març en el mateix sentit.

Un sector de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), organització actualment convertida en partit polític, crida a retornar a la lluita armada contra el govern perquè, segons diu, ha traït els acords de pau de 2016. Immediatament després del missatge, el president Iván Duque qualifica el grup d’empresa criminal i anuncia la creació d’una unitat especial per combatre’l. Les FARC van ser el principal grup guerriller en la guerra civil colombiana que va durar 50 anys.

L’operadora de telefonia catalana Parlem adquireix l'empresa mallorquina Lemon Telecom, amb seus a Sant Cugat del Vallès i Inca. L’adquisició va acompanyada de l’obertura d’una oficina de Parlem a Mallorca adreçada a clients residencials i empresarials de les Balears.

El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden. Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen. El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014. Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden.

El sacerdot Yao Shun és ordenat bisbe de la Mongòlia Interior i es converteix en el primer bisbe de la Xina acordat entre el govern i el Vaticà. A la Xina les organitzacions religioses estan sota el control del govern, cosa que ha portat a un llarg enfrontament amb la Santa Seu fins al setembre de 2018, que ambdues parts van arribar a un acord. Part dels catòlics xinesos que no reconeixen l’autoritat de l’estat acusen el Vaticà d’haver claudicat.

Els artificiers de l’armada fan explotar una bomba localitzada al fons del mar, a uns 25 m de la platja de la Barceloneta. Es tracta d'una bomba fabricada el 1936 coneguda per “bomba catalana" que contenia uns 70 kg de trilita.

L’empresari i milionari nord-americà Victor Vescovo acaba amb èxit la immersió a les profunditats màximes del sòl marí, expedició que rep el nom de Cinc profunditats. Al llarg dels 10 mesos precedents, tripulant el Deep Sea Vehicle (DSV) Limiting Factor, s’ha submergit a la fossa de Puerto Rico (desembre de 2018, 8.376 m), la fossa de les illes Sandwich del Sud (febrer de 2019, 7.434 m), la fossa de Java (abril, 7.192 m), la fossa de les Marianes (maig, 10.924 m, la profunditat marina màxima, que Vescovo és el primer a assolir), el fons on hi ha les restes del Titànic (juliol, 3.800m) i la fossa Molloy (agost, 5.550 m). L’expedició ha servit per cartografiar aquestes zones, identificar noves espècies i, sobretot, assajar la tecnologia aplicada a les profunditats extremes.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ordena el desplegament de l’exèrcit per reforçar les tasques d’extinció dels incendis a l’Amazònia que, segons alguns estudis, s’han gairebé duplicat en el darrer any. Bolsonaro cedeix davant les pressions que l’acusen d’encobrir la tala indiscriminada i els incendis provocats per beneficiar els agricultors. Un dels més crítics amb Bolsonaro és el president francès Emmanuel Macron que, adduint l’escalfament global, amenaça el Brasil amb sancions econòmiques. La Cimera del G7 des d’on fa les declaracions, d’altra banda, acorda un ajut d’uns 18 milions d’euros per combatre els focs de l’Amazònia. D’altra banda, són també especialment intensos els incendis que tenen lloc al mateix temps a Bolívia i a l’Àfrica equatorial.

La Junta d’Andalusia ordena retirar tots els productes de carn entatxonada de la marca Magrudis i paralitzar l’activitat de l’empresa. El dia 18 d’agost, 56 persones infectades pel bacteri Listeria monocytogenes descobert en aquesta carn van ser hospitalitzades, la majoria en aquesta comunitat autònoma. La setmana següent els casos superen els 150. El brot provoca 3 morts i 7 avortaments. El 26 de setembre el jutge decreta presó per al propietari de l’empresa.

Isabel Díaz Ayuso (PP) pren possessió com a nova presidenta de la Comunidad de Madrid. El nou equip de govern és una coalició del PP i Cs que ha requerit el suport de la ultradretana Vox per aconseguir una majoria que superés l’esquerra. Aquest pacte de les dretes és anàleg al que van fer al juny i al gener per aconseguir l'alcaldia i la Junta de Andalucía, respectivament.

Un tribunal de Venècia declara culpable i condemna a una multa de 78.000 € l’arquitecte Santiago Calatrava pels errors en la construcció del pont de la Constitució, al Gran Canal. Des de l’obertura (2008), el pont havia tingut problemes. D’altra banda, el tribunal de comptes el declara l’arquitecte valencià responsable del sobrecost de l’obra.

L’oposició i els militars signen un acord per a la formació d’un govern de transició de 39 mesos al Sudan. El govern, compost de civils llevat dels ministres de Defensa i de l’Interior, té per sobre un consell sobirà format per 6 civils i 5 militars. Amb aquest acord es vol tancar l’etapa de violència iniciada amb l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril, durant la qual el refús dels militars a cedir el poder va causar prop d’un centenar de víctimes civils. El dia 8 de setembre pren possessió el primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989. El primer ministre és Abdal·là Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, i el govern inclou quatre dones.

Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció. El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic il·legal de cru amb Síria. El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero, al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia. El 27 de setembre l’Stena Impero és alliberat.

El Tribunal Suprem del Brasil autoritza l’extradició a Espanya de Carlos García Juliá, un dels autors del que es coneix com la matança d’Atocha, en què un grup d’extrema dreta va assassinar 5 advocats a Madrid. García Juliá va ser detingut el 6 de desembre de 2018.